Cercador

Novetats Bullent

De tan menut, tan menut, a Ximo li deien Ximet... Ximet, el gegant mitja fava. Des de la primera frase aquest conte posa negre sobre blanc les contradiccions de la vida. Descobrim mitjançant la mirada d'un xiquet una societat sacsejada per la fam i les xicotetes (i no tan) injustícies quotidianes. Però tenim un heroi amb bon cor, que aliat amb una d'aquestes fades que tots hem conegut de xiquets, capgira la realitat.

La Farga

Al nord de la comarca de la Safor s’alça un compacte i piramidal massís calcari coronat per un dels cims senyers de la província, proveït d’unes profundes arrels que s’endinsen al passat més pregon del País Valencià, El Mondúver. 

El Mondúver a un tir de pedra conté 408 pàgines a tot color amb 32 rutes de 4  nivells de dificultat distingits per colors. És un llibre de senderisme, però no únicament ja que els autors aprofiten per a il·lustrar al lector dels nombrosos valors etnogràfics que es poden trobar a cada ruta. És també un llibre de capçalera per viure la propera eixida a la muntanya abans i tot de fer-la.

"Som sentits, som vivències, nosaltres i els nostres llocs, emocions a flor de pell, present i passat, i formem part de la terra igual que la terra forma part de nosaltres. El Mondúver, l'Auir, la marjal: són en el nostre passat i en el nostre present i necessitem que continuen sent en el futur de l'ara. Perquè si els nostres llocs deixessen de ser, també deixa de ser el nostre passat, el nostre present, el futur que nosaltres voldríem per als que vindran. Els que seran allò que siga la terra que ara els deixarem." text dels Saforíssims.
Malgrat el renom i la dimensió que han adquirit les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en els darrers anys, arran la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fins al moment no s’havia fet cap estudi sobre una de les seues danses més emblemàtiques, la dels Bastonets. Els bastonets d’Algemesí descriu el ball de bastons algemesinenc des de 1839 fins al present, a través dels canvis constants que ha anat patint amb el pas del temps. Modificacions en la seua indumentària, en els balls i en la música, en la composició de la colla, en el número de colles, en la introducció del gènere femení en 1980, en el significat del ball, etc. El sentit original dels Bastonets era ser un dels rituals festius de la celebració, “ballant-li a la Mare de Déu”, però avui és ja un element representatiu i identitari d’Algemesí i de la cultura valenciana. L’obra no ha consistit solament en la realització d’una descripció etnogràfica d’aquesta dansa, sinó que al llarg del treball es fan comparacions amb altres balls de bastons valencians, i en menor mesura, de danses de pals d’altres indrets de la geografia es­pan­yola.
Fem safareig pretén donar veu a les dones que anaven als llavadors, perquè aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser quelcom semblant a les xarxes socials de l'època. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones, al llavador? I pobre de l'home que s'atrevira a rondar per allí! Aquest treball permet conèixer de prop llavadors de gran bellesa, a la vegada que treu a la llum el testimoni d'una trentena de protagonistes i estableix un diàleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d'homenatge a tantes dones que carregaven cada dia amb una tasca tan feixuga com silenciada.

Esplai

En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que pos­seeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com im­pos­sible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat...
Sabina és una xica privilegiada: és bonica, és popular, té amigues que l'estimen i una família rica que la protegeix. Després d'una sessió d'hipnosi de broma, una estranya s'instal·la al seus somnis i s'entesta a fer-la sofrir. Qui és la xiqueta que l'està tornant boja? Per què Sabina de sobte sap parlar portugués? En lloc d'acudir a les seues amigues, busca l'ajuda d'Empar, que acaba d'arribar a l'Institut i no sembla tindre ganes de fer amics, ja en té prou amb els seus problemes.
Júlia & Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d'anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l'Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l'Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.


Aquesta obra ha rebut una ajuda a l'edició del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport

Els llibres del gat en la lluna

Els iaios de Guillem viuen al Cabanyal i sa casa va a ser demolida. Uns especuladors sense escrúpols, volen destruir més de 6000 habitatges per a construir gratacels sobre els seus enderrocs. Guillem, amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal.
L'Antàrtida. Una capa de gel de quatre quilòmetres de gruix. A sota, un lloc meravellós per a viure. El Llac Vostok. En plena crisi a la Vall del Llac, quan els habitants de l'interior de la Terra pensen que el cel de gel els caurà a sobre, Marta i els seus amics fan un gran descobriment. Han trobat les proves que a l'exterior també pot haver-hi vida. I, tot i que els adults no els deixen investigar, faran tot el possible per demostrar-ho. L'aventura està servida.

Miratges

“Som com la llum de les estrelles mortes, un miratge que només sosté la distància”.
Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem? La llum de les estrelles mortes és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.
Vestida de Lluna és un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. L'escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica -Delos, Troia-, el romanticisme oriental -Istanbul, Amman-, el nord d'Àfrica -Marràqueix, Sousse-, reviu l'èxode valencià a Nova York de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L'amor, la finitud, les migracions humanes, l'amistat, la fantasia, les dificultats i l'alegria del viure bateguen en aquestes narracions.

Estrella de mar

Lledó i Guillem se'n van d'excursió amb l'escola a Castelló. Els espera una visita en vaixell per les drassanes i les clotxineres del port. Però van més enllà, i s'endinsen per la mar oberta. De sobte, una tempesta els arrossega a tots mar endins fins arribar a les illes Columbretes. Allí, es troben amb uns animals fabulosos que no esperaven: els dinosaures! Una aventura divertida i inesperada per les nostres illes del nord, reserva marina i prodigi de la naturalesa.

Claus per a entendre el món

Sant Vicent Ferrer, ara i ací, fa un lectura en primera persona del seu complex personatge històric i del seu mite, intensament manipulat per diferents interessos polítics, i ens conta com ell va ser, per damunt de tot, un predicador apassionat, el portador de la paraula. Una nova lectura, fresca i comprensible i sobretot racional, de la figura de sant Vicent.

Cavallet de mar

Açò era un home i una guitarra. I aquell home, gran, amb els cabells llargs i un somriure de caramel, va trobar un parell de xiquets que li van demanar que cantara una cançó. I l'home en va cantar una, de ben preciosa. Però els xiquets no l'havien sentida mai. Així, pam amunt, pam avall, va començar la tasca, dedicada als infants, del cantant Paco Muñoz. De l'home de la guitarra.

Torsimany

En aquesta Antologia podeu trobar les següents Rondalles:
-El patge Saguntí
-L'envejós d'Alcalà
-La mestra i el manyà
-Les animetes
-Nabet
Amb la introducció de l'escriptor i professor Ivan Carbonell "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.

Primeres Rondalles d´Enric Valor

Un dia d'hivern Batiste Jeroni anà al bosc a per llenya per al forn. Va veure un romer, amb una verdor i frondositat inusuals, que li va cridar l'atenció. L'agafà fortament i l'estirà. De seguida sentí una veu grossa i amenaç adora que deia: -Si m'estires els cabells, me n'eixiré amb ells!
Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible. Tant era així que no li comprava mai cols al seu home, i això que per a ell era un deler. El pobre home somiava en una bona platerada de col bullida, tan olorosa, o de floricol fregideta.
Fa moltíssims anys vivia prop de Dénia un matrimoni que es deien Jaume i Jordina. Un dia Jaume, després de passar pel cap de la Nau, estava ja cansat de tant pescar i va tindre una trobada amb la Mare dels Peixos: -No em tingues por, pescador -van dir alhora les tres boques d'aquell misteriós habitant de la cala-. No t'espantes pels meus tres caps i les meues dues cues. No et faré cap mal. En canvi, tu sí que me'n faràs a mi!
La rabosa i el corb: -Bon dia, corb! -va dir la rabosa somrient-li-. D'on véns tan de matí? -De Mallooorca! -va obrir tant la seua bocota que li va caure el formatge.
Joan Ratot: En la més remota antiguitat, quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, hi havia un ratolí a qui li deien Joan-Ratot. Joan-Ratot ha caigut dins l'olla; la Rateta sopa i plora...
Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

9. El Gegant del Romaní

10. La mare dels peixos

11. Joan Ratot / La rabosa i el corb

12. El llenyater de Fortaleny

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:
-La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda
-El rei Astoret
-El jugador de Petrer
-Nabet
Estrenem una nova col·lecció de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú per als lectors de +8 anys. Quatre llibres amb cinc Rondalles, il·lustrades a tot color. 
Els títols són:
L'albarder de Cocentaina
I queixalets, també! / El dimoni fumador
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre 

Amb la compra dels primers quatre títols de la col·lecció, de regal un separador elàstic.

Àlbums

A la selva viu una mona molt curiosa, solidària i treballadora. Cada nit explica contes d’una maleta que és a l’altra banda del riu. Una nit, una tempesta brutal destrossà el pont. La mona ha de creuar ara el riu, però un cocodril i un tauró no li ho posen fàcil...