Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’”Els secrets de l’Eixample”, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. “Els secrets de l’Eixample” parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

De mercats és un llibre que parla dels mercats, de les fires, dels porrats... I això és parlar de temes tan diversos com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació, expressions lingüístiques, història, edificis emblemàtics, oficis relacionats... 

Abella és una jove valenta i de bon cor. Per ajudar son pare, ha d'anar a viure a un palau habitat per un home monstruós. L'enveja de les seues germanastres Murgulina i Girgolaina, li complicaran encara més les coses. Com ho superarà? Hi haurà bondat baix eixa aparença terrible?

Hi ha gats perses, d'angora, abissinis, rodaires... El nostre gat és particular: té taques i el cos llarguerut, una preciosa cua i les orelles arrodonides com un peluix. El van trobar perdut a la muntanya i és tan especial que li han fet perfils en les xarxes socials i tot. Però prompte es veu que això no va amb la seua naturalesa d'animal tímid i esquiu. Com altres animals del Puig Llorença, el Montgó o la Serra de Bèrnia, Bragat és fugisser i una mica esquerp, viu amb Maria, una xiqueta que descobrirà que el seu gatet influencer amaga un gran secret. En aquest conte udola l'òbila, s'esmuny la mostela, aguaita la rabosa, ensuma el teixó, es llança en picat el falcó i es camufla la geneta. Descobreix amb els nostres protagonistes aquest món silvestre i preciós. I descobreix també que la nostra naturalesa bull de xicoteta i fascinant vida.

La dona de Joan-Antoni és prou maldestra i ell no està content: se li crema el dinar, li apedaça malament els pantalons, tot són desastres! Així que decideix anar a veure món per comprovar si la gent és, en general, més apanyada. El seu viatge li portarà moltes sorpreses i li ensenyarà una gran lliçó. Aquesta història està il·lustrada per Dani Cruz.

Aquesta rondalla arreplegada a Castalla i a Callosa d’En Sarrià ens conta la història de Joan de la Panarra, un jove malfaener i destarifat que guanya molta fama en matar cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema "Don Joan de la Panarra, fill de Finestrat, n'ha mort cent d'un cop i res no li ha passat". Però ser un heroi no és fàcil i la fama s'ha de conservar; així, es veurà obligat a enfrontar-se a nous adversaris, esta vegada més perillosos.

De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

Un grup de paleontòlegs s'ha instal·lat a la pedrera. Aitana vol jugar a pirates i Martí proposa fer de pirates que busquen dinosaures. Ser... Piratosaures!

«Hui han fet fora de la feina al pare. Ens ho ha dit mentre estàvem sopant». La notícia inesperada de la pèrdua de l’únic sou de la casa capgirarà la vida de Manel i la seua família i tindrà conseqüències imprevisibles. Fa només un any que es van mudar a una casa nova i va canviar d’institut: adaptar-se i sobreviure a 3r d’ESO en un entorn nou no resulta fàcil. Ara les dificultats es multipliquen. Manel escriu aquest diari i intenta viure, i que l’afició al dibuix li done unes pinzellades de color a un any gris.

LA TROBALLA d’un antic manuscrit serveix com a motiu per endinsar-nos en una història que ens fa viatjar, creuant la Mediterrània, al segle XIV, a l’Alguer. Allí, una dona extraordinària ens descobreix la vida d’una família de comerciants valencians així com la situació de la Corona d’Aragó a la baixa Edat Mitjana; la convivència entre les comunitats cristianes, islàmiques i jueves; el comerç; la forma de vida de les famílies i el paper de les dones en un període que, si bé hi augura canvis, encara resta molt arrelat en els costums medievals. Aquest escrit ens mostrarà com, des de molt antic, ja hi hagué dones que saberen obrir camins per portar endavant els seus projectes.

Un animal de companyia és un amic que depén de tu. Si l’adoptes (sempre millor que comprar-lo), l’has de cuidar molt i no abandonar-lo mai. Aquest llibre és una cançó d’algú que tenia deu gossets. Els llibres també són amics, però no tenen sentiments i es poden deixar temporades llargues sense fer-los cas... Només que no voldràs deixar de llegir 10 Gossets. Si tens un gos, pots llegir-li’l. Si no el tens, no has de patir, perquè aquí dins en van molts!

Herbario Urbano del Mediterráneo es una guía botánica que contiene fotografías, datos y curiosidades de ciento veintiuna plantas típicas de Valencia y otras ciudades de clima mediterráneo. Nos encontramos con ellas a diario en calles, plazas, avenidas, parques y jardines. Con este libro se pretende no solo que reconozcamos y sepamos más de nuestros vecinos verdes, sino también que los valoremos como miembros valiosos de nuestra comunidad y como seres vivos que nos aportan innumerables beneficios físicos y mentales. Según la medicina forestal japonesa, no hace falta salir de la ciudad para encontrar lugares apropiados para obtener los efectos terapéuticos del shinrin-yoku o «baño del bosque». Además de que nuestros vecinos verdes influyen en nuestra salud mental y física, se alzan como poderosos aliados contra los problemas derivados de la contaminación atmosférica, las islas de calor urbano y el cambio climático. Tampoco olvidemos que añaden exotismo al gris paisaje de las ciudades, pues gran parte de estas plantas son alóctonas, proceden de regiones tan dispares como Australia, China, México y Sudáfrica, entre otros muchos países, como en este libro aprenderemos. Siente el bosque urbano como nunca antes.

Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills. Els dos primers eren grandots i arriscats, i llauraven com no ho feia ningú en el terme. El tercer era més menut i prim, però sofert i resistent com a bon muntanyés. Els més grans confiaven en la seua força, i el petit en el seu enginy i tenacitat. Un dia, quan ja eren ben fadrins, son pare els cridà i els digué: –Fills meus, ja sou grans, i és moment d’eixir de la llar i de córrer món.

Brunilda era la filla del poderós marqués Bernat de Vilian, senyor d’una fortalesa que, fa molts segles, era clau entre tres regnes. El pare s’havia criat sempre en guerra amb els veïns el que el va fer un home sever. I per por a que morís com sa mare, sempre tenia a Brunilda tancada dins el castell. Només li permetia, unes hores al dia, passejar-se per dins de l’hort que tenien. Quina cruel reclusió. No coneixia cap persona jove, llevat de les serventes que treballaven en el castell-palau.

En temps antics, hi havia un castell que dominava les terres dels voltants de les serres d’Aitana, Serrella, Benicadell i Mariola. El seu regne era molt desitjat pels reis veïns, així que quan el rei Abd Al·lah es va morir, es presentaren en el seu castell acompanyats pels seus seguicis de guerrers. I el seu fill quedà en deute amb l’Home del Sol per tal de recuperar el reialme i evitar la guerra. Un deute difícil de pagar que comptarà amb l’ajuda inesperada de Miriam, la valenta filla de l’Home del Sol.

Aquests títols han aparegut alhora. Són les rondalles d'Enric Valor adaptades amb un llenguatge més senzill per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions en color d'Antoni Laveda, Sílvia Faus, Dani Cruz i Ada Sinache:

Us proposem acompanyar-nos fins a Portbou a la recerca del llegat del savi de Berlín: Walter Benjamin. Un intens i original periple vital amb què va afrontar el pitjors dimonis del seu temps, que d’alguna manera també és el nostre i que va acabar abruptament a la duana empordanesa. Un indret que, en paraules de Hanna Arendt, en visitar la tomba del filòsof, «és un dels racons més bells del planeta…». Sobretot perquè avui reivindicar la figura del filòsof alemany no és un exercici formal deslligat de la realitat del nostre temps. Perquè Benjamin pateix o anticipa –i, per tant, hi pensa–, algunes de les pitjors malures que estem patint en l’actualitat: el feixisme, l’exili, el domini subjugant dels mitjans de comunicació de masses, l’alienació econòmica, el consum descontrolat, la destrucció a marxes forçades de la naturalesa... tot això contrapuntejat per consideracions de caràcter més quotidià que focalitzen la reflexió en objectes o accions suposadament fútils com les postals, el menjar, la fotografia, el passeig, el col·leccionisme o les antiguitats...

«Este libro cuenta un secreto que te cambiará la vida para siempre y que te hará crecer más deprisa». ¿Cómo? Con tres historias que nos explica Fani Grande y con las que aprendemos cómo funciona el cerebro, lo importante que es leer y, sobre todo, a elegir si queremos tener un cerebro o un melón en la cabeza... Como es importante tomarse los temas serios con humor, Fani pensó en Ortifus para ilustrar el libro para que La neurona Lectora se divirtiera mucho. La neurona Lectora és un libro de no ficción dirigido a lectores de primer ciclo de primaria. Ha nacido de las numerosas visitas que Fani Grande ha hecho a centros educativos. Continua haciendo visitas y talleres, y muchas otras cosas; ahora, a la manera COVID Con la neurona lectora se puede trabajar cómo funciona el cerebro, o también aprender sobre la importancia de los libros, y muchas otras cosas..

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

AURA mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent. A mitjan de l’actual mil·lenni, s’ha dut a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, tot és net i ordenat. Tanmateix, un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, sovint enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.