Novetats Bullent

Guadassuar conserva amb plena vigència dues festes excepcionals, la Fira de sant Vicent i les Danses, una a l’hivern i una a l’estiu, dues festes arrelades al passat i arrelades a la terra. El pas dels segles no ha fet més que adaptar-les, actualitzar-les a cada moment segons anava transcorrent el temps. Queda per als nostres dies, analitzats cada un dels seus elements, el que podríem considerar com un cas d’arqueologia etnològica. Lluny de recuperacions d’alguna cosa que es feia temps enrere, lluny de còpies del que fan altres llocs, lluny d’invencions amb més o menys enginy i èxit, any rere any les Danses i la Fira, i dins el context festiu valencià, es converteixen en sengles manifestacions d’identitat col·lectiva i alhora de cohesió social. Són festes úniques, dos festes exclusives. Són dos festes del poble.

Contalles de iaios i iaies, és un recull de trenta rondalles arreplegades al llarg de cinc comarques (L’Alcoià, El Comtat, La Marina Alta, La Marina Baixa i El Vinalopó Mitjà) del meridional valencià. Les contalles arreplegades per Jordi Raül Verdú ens endinsen en tot un univers de personatges tan originals i majestuosos com estrafolaris i arquetípics. Personatges que viuen aventures o desventures alegres, tristes, meravelloses, costumistes, cruels; que se’n riuen dels límits de la crua i sovint extremadament dura realitat. Són les nostres històries primigènies contades en la llengua genuïna que ens humanitza i ens dignifica. Conviden a una lectura feliç i assossegada, però, per favor, imagineu-les contades —l’estil sintàctic i fraseològic de l’autor invita a fer-ho—, per a després contar-les vosaltres. Perquè on es pose una divertida, trista o bella rondalla narrada a la “vora de la llar”, “prop del foc” —o a la fresqueta d’una plàcida nit d’estiu—, i encetada amb l’encisador i màgic “Això era una volta”, que s’admiren les de potents rajos lluminosos i efec­tes sonors inversemblants.

Les volves d’aquella neu és una novel·la que parla de valors, especialment, i també d’amors i d’aventures. Quan els joves protagonistes tornen a Benifondo, després d’un viatge d’institut als Alps francesos, l’especulació urbanística està a punt de canviar moltes coses al seu poble, i de canviar-los a ells mateixos. Però un estrany personatge, un savi, que van conèixer en aquelles muntanyes els va ensenyar a demanar l’impossible i ara es proposen d’aconseguir-lo.

Seú és una  pacífica colònia terrícola situada a anys llum de distància. Va ser fundada per a abastir la Terra, assolada per les guerres i la contaminació. A la llarga dels anys, els colons s’han habituat a la nova llar, sense oblidar els seus orígens. Es dediquen a conrear una planta que proporciona combustible i aliment als terrrícoles a canvi de la seua ajuda. Però les generacions més joves tenen noves ambicions. Adam creu que ha arribat l’hora de decidir el seu futur, al marge de la Terra, però necessitarà el consell dels natius. Mentre Adam busca els natius amb l’ajuda de la seua amiga Magda,  els pares d’Adam descobriran que la Terra amaga un pla pervers per a Seú.

Els iaios de Guillem viuen al Cabanyal i sa casa va a ser demolida. Volen destruir més de 6000 habitatges per a construir gratacels sobre els seus enderrocs. Guillem, amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal i l'ajudaran a ell en el pla personal.

“Set Pecats” és un recull de set contes que agafen el títol, i la trama narrativa, dels set pecats capitals: Supèrbia, Gola, Ira, Peresa, Luxúria, Avarícia i Enveja. El protagonista de cada història és un escriptor o escriptora, en el sentit més ampli del terme, que en l’exercici de la seva activitat es veu abocat a caure en un dels set pecats capitals. Aquest plantejament dóna peu a situacions i reflexions al voltant del món de l’escriptura, emprant tothora un llenguatge planer i defugint els judicis fàcils i les lliçons morals. Tanmateix, no es tracta en absolut d’una obra sobre literatura, ja que els protagonistes són mers instruments per presentar les febleses i les contradiccions de la naturalesa humana, sempre amb un punt d’humor que cerca la complicitat del lector.

“Som com la llum de les estrelles mortes, un miratge que només sosté la distància”.
Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem? La llum de les estrelles mortes és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Lledó i Guillem se'n van d'excursió amb l'escola a Castelló. Els espera una visita en vaixell per les drassanes i les clotxineres del port. Però van més enllà, i s'endinsen per la mar oberta. De sobte, una tempesta els arrossega a tots mar endins fins arribar a les illes Columbretes. Allí, es troben amb uns animals fabulosos que no esperaven: els dinosaures! Una aventura divertida i inesperada per les nostres illes del nord, reserva marina i prodigi de la naturalesa.

Açò era un home i una guitarra. I aquell home, gran, amb els cabells llargs i un somriure de caramel, va trobar un parell de xiquets que li van demanar que cantara una cançó. I l'home en va cantar una, de ben preciosa. Però els xiquets no l'havien sentida mai. Així, pam amunt, pam avall, va començar la tasca, dedicada als infants, del cantant Paco Muñoz. De l'home de la guitarra.

L’escriptura és un dels eixos centrals de l’escola, tant perquè actualment resulta imprescindible per a la comunicació en la vida social i laboral com també perquè és necessària per a aconseguir uns bons resultats en el conjunt de les matèries que l’aprenent du endavant.
El grup GIEL (Grup d’Investigació en Ensenyament de Llengües) de la Universitat de València, s’ocupa de la investigació en escriptura en els diferents nivells educatius i en aquest llibre es reflecteix un projecte d’ensenyament amb seqüències didàctiques que desenvoluparen conjuntament amb el CEIP Jaume I de Catarroja.

Dones que han estat inspirades, segons se’ns diu, per Déu o pel diable. Tant si són sinceres com si no, tant si són endimoniades com santes, il·luses o falsàries, el que és cert és que aquestes dones han emprat l’únic mitjà al seu abast, l’espiritualitat, per trencar les limitacions i negacions que una societat i una religió patriarcals els imposaven. Sospitoses, ja en principi per la seua condició femenina, i després per gosar prendre la paraula, per desafiar els qui les condemnen al silenci, són vigilades o processades pel tribunal del sant Ofici de la Inquisició.

Al maset de Nou Soques de Penàguila vivien quatre germans orfes que, un bon dia, farts de patir fam i fred, decidiren anar pel món a buscar-se la vida. Es posaren noms dels seus nous oficis i Joan, el més valent i de més noble cor, esdevingué Esclafamuntanyes.

Fa més de cinc-cents anys, vivia dins del terme d’Alcalà de la Jovada un moro a qui li deien Al-Favet. De menut caigué en una séquia i es va fer un bony a l’esquena, que li va créixer fins que se li tornà una bona gepa. Casualment, hi havia també un altre geperut, Abd al-Maduix, poc més o menys de la seua edat, que a més de tindre un bon gep tenia un altre defecte: era envejós.

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

13. Esclafamuntanyes

14.  L'envejós d'Alcalà

15. El ferrer de Bèlgida

16. Les animetes/ Llegenda del palleter

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

9. El Gegant del Romaní

10. La mare dels peixos

11. Joan Ratot / La rabosa i el corb

12. El llenyater de Fortaleny

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:
-La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda
-El rei Astoret
-El jugador de Petrer
-Nabet

Estrenem una nova col·lecció de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú per als lectors de +8 anys. Quatre llibres amb cinc Rondalles, il·lustrades a tot color. 
Els títols són:
L'albarder de Cocentaina
I queixalets, també! / El dimoni fumador
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre 
Amb la compra dels primers quatre títols de la col·lecció, de regal un separador elàstic.