Bertomeu torna a fer una selecció d'alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés i fer música amb les seues lletres. En aquesta ocasió ha elegit: Els amants, Goig del carrer, Per la dignitat del País..., He respectat en tu totes les dones..., No he desitjat mai..., Els dies, Flor de taronger..., Foscos amants...

Llibre-disc de 32 pàgines a 2 tintes, amb un cd i poemes il·lustrats. Els tallers de rock per a joves que Bertomeu fa a alguns centres educatius foren l'embrió de la idea de musicar poemes d'Estellés. El resultat són 7 cançons amb 7 poemes com a lletra.

Els poemes són:
“Assumiràs...”
“Treballe amb molt d’amor...”
“Amor i amor”
“Només un mot que t’ho diria tot...”
Cançó de la lluna
“Ací em pariren i ací estic...”
“Oh clar país...”
A Enric Ortega

La tècnica i la fina sensibilitat de l’autor fan dels seus contes autèntics poemes en prosa, fins a arribar a presentar-nos una sèrie de situacions anímiques envoltades d’una certa màgia

Es tracta d’una crònica de figures històriques i fets reals esdevinguts al País Valencià des del 1931 fins al 1939.

Diu el diccionari que Sonat és aquell que està trastornat o boig. Encabeix aquesta definició tots els tipus de sonats? L’autor pensa que hi ha un buit en el tractament dels sonats d’arreu del món, especialment pel que fa a la idiosincràsia d’aquests personatges i a la seua manera d’actuar. És aquest buit el que va fer pensar a l’autor que els sonats i les sonades mereixien el tractament literari que els ha sigut negat en altres gèneres.
Sonatines i sonats, és un llibre dedicat als que, de manera conscient o inconscient, fan de la bogeria un mitjà de vida. Hi ha tants tipus de sonats que és impossible dedicar-se a tots en un sol llibre aquí trobem sonatines polítiques i electorals, sonatines reials, patriòtiques, lingüístiques, comunicatives, costumistes... Poemes satírics a l’estil faller que posen l’èmfasi en destacar la bogeria que patim cada dia.

El vicari és sempre implacable amb els seus contraris i no escatima paraules per a desprestigiar a tots aquells amb els quals va tenir males relacions. Destacable és també el seu profund coneixement de totes les pràctiques populars referents a l'agricultura i els treballs agro-industrials del Poble Nou de Benitatxell com l'elaboració de la pansa, la construcció, la pesca, la caça o les pràctiques medicinals populars.

La Segona República a Dénia 1931-1939, és un treball que abasta uns anys concrets on es governa sota el règim Republicà. En el llibre, s’estudia l’evolució històrica de la ciutat de Dénia, en un decenni on es trenca amb la permanència dels personatges que la regien des de sempre a nivell polític, social i econòmic. El 14 d’abril del 1931 s’inicia una etapa nova, amb més participació en el sistema de govern del poble, mitjançant els partits polítics i els sindicats. Es tracten els aspectes econòmics d’una ciutat que estava en crisi, fet que va influir en tots els àmbits socials, dificultant la tasca dels governants municipals d’aquest període. L’autora dedica els últims capítols a descriure les vivències de la guerra i les seves conseqüències dramàtiques per a les persones que havien protagonitzat els esdeveniments durant els pocs anys que va durar la República.

Salvador Bolufer i Femenia, va nàixer a Pego, la Marina Alta, l'any 1953. De dilatada trajectòria dintre del món de la faràndula, ha realitzat nombroses creacions per espectacles teatrals, musicals i radiofòniques, entre les quals destaca l'originalitat dels programes que ha produït per a Ràdio Pego en dues etapes distintes (1985-89 i 1993-96), així com singulars elaboracions literàries i posades en escena de les ambaixades de Moros i Cristians a Pego els anys 1989 i 1997.
Amant impenitent de la sàtira poètica rimada en consonant, arriba sempre a les seues conclusions per la via de l'absurd mitjançant una rara composició química que ell mateix ha definit com a burrera.
Una selecció de poemes extrets de les obres abans esmentades ha estat comprimida i aglutinada en aquesta publicació batejada com a Burrera comprimida (burrera per part de pare i comprimida per part de mare).
Tomàs Llopis i Carles Mulet, professors i escriptors, en temps de lleure formen una satírica parella putativa de fet batejada amb el pseudònim de La Fam & Les Ganes de Menjar (La Fam per part de pare i Les Ganes de Menjar per part de mare) que ha col•laborat als periòdics El Poble de la Marina i Canfali. Ara mateix, la parella viu de renda.