Picó Carbonell, Lliris

Lliris Picó i Carbonell (Ibi, 1972), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Treballa a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans, on realitza tasques d’administració, dinamització lingüística i gestió cultural. Ha publicat diversos estudis i articles sobre l’obra poètica de Gaspar Jaén en revistes com Caràcters i L'Aiguadolç. Ha col·laborat amb alguns mitjans de premsa escrita com ara el diari Información o El País mitjançant la publicació de diversos articles i relats, i amb el diari El Punt/Avui on ha publicat una columna periòdica en l’espai “Fil d’aranya” entre el 2011 i finals del 2014.
És autora de les novel·les Helena: un record sempre és mentida (Columna, 2002), Les ales de la memòria (Marfil, 2003), L’olor dels crisantems (Tres i Quatre, 2005), Claus de serp (Marfil, 2007) i dels reculls de contes Amb D de Dona (Inèdit. 2010). És també coautora –amb Rafa Gomar, Joan Olivares,Carles Mulet, Francesc Bononad, et al.- del recull de relats 6000 estúpids i 10 més (Efímer, 2014).Les seues obres han rebut diversos guardons entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d’abril Vila Benissa (2001) i el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004) i Premi de Narrativa 9 d’Octubre de Sant Vicent del Raspeig 1998 i 2010. Amb Moisés, estigues quiet, guanya el 34é Premi Enric Valor i amb Ventalls de paper, va estar finalista de la 38 edició.